Fa uns anys, Benjamin Franklin va compartir amb el món el secret del seu èxit: mai deixes per a demà, va dir, el que puguis fer avui. Aquest és l'home que va descobrir l'electricitat, hauríem de fer-li més cas. No sé perquè deixem les coses per més tard, però si haguera d'endevinar-ho, diria que té molt a veure amb la por, por al fracàs, por al dolor, por al rebuig, moltes vegades la por és solament a prendre una decisió, perquè I si t'equivoques? I si comets un error que no pots desfer?
El pardalet matinador és el que agafa el cuc. Aquell que dubta està perdut no podem pretendre que ningú ens va avisar, tots hem sentit els proverbis, hem sentit als filòsofs, als nostres avis avisant-nos del temps perdut, hem sentit als maleïts poetes obligant-nos a viure el moment... però, en ocasions, hem de veure-ho pel nostre compte, hem de cometre els nostres propis errors, hem d'aprendre les nostres pròpies lliçons. Hem de lliscar la nostra possibilitat d'avui sota la catifa de matí fins que ja no puguem més, fins que, finalment entenguem, per nosaltres mateixos, el que volia dir Benjamin Franklin, aquest saber és millor que qualsevol imaginar, aquest despertar és millor que el dormir...i això, encara que siga el teu major error, el pitjor que has pogut fer, és moltíssim millor que no intentar-ho mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada