divendres, 14 d’octubre del 2011
dijous, 13 d’octubre del 2011
El facebook es cola a l'escola
Avui la tecnologia està molt present al sistema educatiu i com que és una innovació té els seus avantatges i desavantatges.
Per una part, la tecnologia garantitza que s'estalvie en material escolar; açò comporta que els xiquets no carreguen en massa pes a l'esquena, no paguen pels llibres de text i sobretot disposen d'una font d'informació molt més amplia, ja que mitjançant Internet es pot accedir a qualsevol pàgina.
D'altra banda, com qualsevol innovació, té els seus inconvenients. Entre aquests, podem trobar mestres que no tenen la capacitat requerida per poder impartir classes "digitals" als alumnes, ja que açò és relativament innovador, també ens podem trobar amb la negativa per part dels pares ja que tenen la mentalitat de que pel fet d'introduir els ordinadors a classe, els xiquets es distrauràn i no prestaràn atenció al que diu el profesor.
En resum, és clar que la ciencia avança i açò comporta el fet d'evolucionar. La tecnologia està molt bé i pot resultar molt útil sempre que, baix el nostre punt de vista, estiga controlada. Una manera de fer-ho seria, que el mestre, en aquest cas, censurara les pàgines a les que els alumnes pugueren accedir, com les xarxes socials, videojocs, etc, o vigilar i estar al corrent de cada pàgina que està consultant el alumne per evitar que es distraga en altres coses.
Per una part, la tecnologia garantitza que s'estalvie en material escolar; açò comporta que els xiquets no carreguen en massa pes a l'esquena, no paguen pels llibres de text i sobretot disposen d'una font d'informació molt més amplia, ja que mitjançant Internet es pot accedir a qualsevol pàgina.
D'altra banda, com qualsevol innovació, té els seus inconvenients. Entre aquests, podem trobar mestres que no tenen la capacitat requerida per poder impartir classes "digitals" als alumnes, ja que açò és relativament innovador, també ens podem trobar amb la negativa per part dels pares ja que tenen la mentalitat de que pel fet d'introduir els ordinadors a classe, els xiquets es distrauràn i no prestaràn atenció al que diu el profesor.
En resum, és clar que la ciencia avança i açò comporta el fet d'evolucionar. La tecnologia està molt bé i pot resultar molt útil sempre que, baix el nostre punt de vista, estiga controlada. Una manera de fer-ho seria, que el mestre, en aquest cas, censurara les pàgines a les que els alumnes pugueren accedir, com les xarxes socials, videojocs, etc, o vigilar i estar al corrent de cada pàgina que està consultant el alumne per evitar que es distraga en altres coses.
dimecres, 12 d’octubre del 2011
...encara que siga el teu major error, és moltíssim millor que no haver-ho intentat mai.
Fa uns anys, Benjamin Franklin va compartir amb el món el secret del seu èxit: mai deixes per a demà, va dir, el que puguis fer avui. Aquest és l'home que va descobrir l'electricitat, hauríem de fer-li més cas. No sé perquè deixem les coses per més tard, però si haguera d'endevinar-ho, diria que té molt a veure amb la por, por al fracàs, por al dolor, por al rebuig, moltes vegades la por és solament a prendre una decisió, perquè I si t'equivoques? I si comets un error que no pots desfer?
El pardalet matinador és el que agafa el cuc. Aquell que dubta està perdut no podem pretendre que ningú ens va avisar, tots hem sentit els proverbis, hem sentit als filòsofs, als nostres avis avisant-nos del temps perdut, hem sentit als maleïts poetes obligant-nos a viure el moment... però, en ocasions, hem de veure-ho pel nostre compte, hem de cometre els nostres propis errors, hem d'aprendre les nostres pròpies lliçons. Hem de lliscar la nostra possibilitat d'avui sota la catifa de matí fins que ja no puguem més, fins que, finalment entenguem, per nosaltres mateixos, el que volia dir Benjamin Franklin, aquest saber és millor que qualsevol imaginar, aquest despertar és millor que el dormir...i això, encara que siga el teu major error, el pitjor que has pogut fer, és moltíssim millor que no intentar-ho mai.
El pardalet matinador és el que agafa el cuc. Aquell que dubta està perdut no podem pretendre que ningú ens va avisar, tots hem sentit els proverbis, hem sentit als filòsofs, als nostres avis avisant-nos del temps perdut, hem sentit als maleïts poetes obligant-nos a viure el moment... però, en ocasions, hem de veure-ho pel nostre compte, hem de cometre els nostres propis errors, hem d'aprendre les nostres pròpies lliçons. Hem de lliscar la nostra possibilitat d'avui sota la catifa de matí fins que ja no puguem més, fins que, finalment entenguem, per nosaltres mateixos, el que volia dir Benjamin Franklin, aquest saber és millor que qualsevol imaginar, aquest despertar és millor que el dormir...i això, encara que siga el teu major error, el pitjor que has pogut fer, és moltíssim millor que no intentar-ho mai.
diumenge, 9 d’octubre del 2011
Visca el 9 d'Octubre!
Ens retrobem. Un any més, celebrem el 9 d’Octubre, la festa dels valencians i valencianes, retrobant-nos. Ens retrobem en la nostra identitat, en allò que ens fa un poble amb personalitat i ànima. Ens retrobem als carrers i les places, a l’alegria i la celebració, i ens retrobem en la reivindicació de la nostra ciutadania col·lectiva plena i ferma. Ens retrobem, segles després del nostre naixement com a poble, per continuar retrobant-nos. Vistos amb el pas del temps, els fets i els dies, ens retrobem cada any després d’aquell 9 d’octubre de 1238, quan el rei Jaume I va conquerir la ciutat de València. Va ser un bon dia per a totes i per a tots, perquè des d’aquella data tenim nom propi: valencians i valencianes.
SOM, des d’aleshores, valencians, perquè des de fa segles mantenim la voluntat col·lectiva de ser-ho. I VOLEM CONTINUAR SENT VALENCIANS, perquè és la manera més humana que tenim per aportar al món la nostra particular visió.
El professor Manuel Sanchis Guarner, nat ara fa 100 anys, deia que “el món s’empobreix cada vegada que es perd una llengua i una cultura”. NOSALTRES, els valencians, no volem un món pobre. El volem ric i divers.
SOM, des d’aleshores, valencians, perquè des de fa segles mantenim la voluntat col·lectiva de ser-ho. I VOLEM CONTINUAR SENT VALENCIANS, perquè és la manera més humana que tenim per aportar al món la nostra particular visió.
El professor Manuel Sanchis Guarner, nat ara fa 100 anys, deia que “el món s’empobreix cada vegada que es perd una llengua i una cultura”. NOSALTRES, els valencians, no volem un món pobre. El volem ric i divers.
HEM SIGUT, SOM I VOLEM CONTINUAR SENT VALENCIANS.
dissabte, 8 d’octubre del 2011
Bilingüisme, sí o no?
"El cervell de les persones bilingües és més ràpid i eficaç"
"Un estudi neurològic demostra que els parlants bilingües tenen un cervell més adaptat a qualsevol canvi en la vida"
El bilingüisme és una de les qüestions més debatides actualment. Avui, als col·legis existeix la possibilitat de l'oferta de l'ensenyament en valencià, de fet hi ha programes d'Inmersió Lingüística que tenen com objectiu principal formar a els alumnes perquè siguen competents en amb dues llengües.
En la meua opinió, pense que és un privilegi l'oportunitat que ens ofereixen de poder accedir a l'ensenyament en més d'una llengua. Açò permet desenvolupar el cervell i ser una persona més completa en tots els sentits.
D'altra banda estic segura que el valencià junt amb el castellà poden conviure. No es tracta "d'eliminar" una de les dos llengües però, pense que com a ciutadà nascut en un territori valencianoparlant, com a mínim hauríem de recolzar la nostra llengua materna, ja que si no fora així estaríem deixant a un costat les nostres arrels.
Per tant, estic totalment a favor del bilingüísme i pense que hauríem de considerar-nos privilegiats pel fet de poder gaudir al mateix temps de dos llengües diferents.
"Un estudi neurològic demostra que els parlants bilingües tenen un cervell més adaptat a qualsevol canvi en la vida"
El bilingüisme és una de les qüestions més debatides actualment. Avui, als col·legis existeix la possibilitat de l'oferta de l'ensenyament en valencià, de fet hi ha programes d'Inmersió Lingüística que tenen com objectiu principal formar a els alumnes perquè siguen competents en amb dues llengües.
En la meua opinió, pense que és un privilegi l'oportunitat que ens ofereixen de poder accedir a l'ensenyament en més d'una llengua. Açò permet desenvolupar el cervell i ser una persona més completa en tots els sentits.
D'altra banda estic segura que el valencià junt amb el castellà poden conviure. No es tracta "d'eliminar" una de les dos llengües però, pense que com a ciutadà nascut en un territori valencianoparlant, com a mínim hauríem de recolzar la nostra llengua materna, ja que si no fora així estaríem deixant a un costat les nostres arrels.
Per tant, estic totalment a favor del bilingüísme i pense que hauríem de considerar-nos privilegiats pel fet de poder gaudir al mateix temps de dos llengües diferents.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)